Sandbox Urbano de València: la ciudad como entorno real para la innovación
La innovació tecnològica sol associar-se a laboratoris, entorns simulats o espais tancats. No obstant això, el repte de debò comença quan cal traslladar eixes solucions al món real. Amb l’objectiu de facilitar eixa transició, el Sandbox Urbà de València es presenta com un entorn regulat i obert per a experimentar amb tecnologia avançada directament a la ciutat. On es pot posar a prova un robot de neteja autònom, un sistema de predicció urbana o una nova infraestructura digital de manera segura, legal i amb acompanyament tècnic? València ha sigut la primera ciutat de l’Estat espanyol a oferir una resposta estructurada a esta pregunta.
Des de finals de 2024, esta iniciativa pública impulsada per l’Ajuntament de València —en col·laboració amb València Innovation Capital, l’Estratègia Urbana València 2030 i l’ecosistema emprenedor local, liderat per Startup València— converteix l’espai urbà en un autèntic laboratori a cel obert per a la innovació.
En què consisteix?
El Sandbox Urbà és molt més que una convocatòria de projectes pilot. Es tracta d’una infraestructura pública estable per a l’experimentació urbana, que permet:
-
Posar a prova prototips, tecnologies o serveis en espais municipals com ara carrers, mercats, platges, edificis, esdeveniments o zones verdes.
-
Fer-ho de manera legal i àgil, gràcies a una ordenança municipal específica, amb finestreta única, tramitació simplificada i bonificació de taxes.
-
Accedir a més de 100 recursos públics registrats oficialment, que inclouen infraestructura física, dades urbanes i canals de relació amb la ciutadania.
-
Obtindre resultats mesurables en terminis curts (menys de tres mesos), amb suport tècnic i avaluació tècnica continuada.
Tot això amb un enfocament basat en la col·laboració públic-privada-ciutadana, conegut també com a model d’hèlix quàdruple: institucions públiques, empreses, universitats o centres d’investigació i la ciutadania participen activament en la selecció, execució i seguiment dels projectes.
Este plantejament respon a una tendència creixent entre ciutats que busquen formes més segures i estructurades de provar noves tecnologies. La idea de “de-risking experimentation”, assenyalada per Bloomberg Cities en una anàlisi recent, proposa que la innovació urbana no hauria de posar en risc els serveis o recursos públics. En este sentit, el Sandbox Urbà de València ofereix un marc regulat i operatiu per a assajar solucions reals en entorns reals, amb criteris definits i supervisió institucional.
Què el diferencia d’altres models?
El concepte de sandbox no és nou. Ja s’utilitza en sectors regulats com la banca o l’energia, i algunes ciutats europees han assajat entorns urbans de prova orientats a la mobilitat o la sostenibilitat. No obstant això, València es desmarca en diversos aspectes clau:
-
Àmbit d’aplicació: mentre altres iniciatives solen estar limitades a un sector concret (com la mobilitat o l’energia), el Sandbox Urbà de València té un enfocament urbà i multisectorial.
-
Cobertura legal: a diferència dels marcs provisionals o ad hoc que es donen en altres llocs, València compta amb una ordenança municipal específica que regula el funcionament del sandbox de manera estable.
-
Recursos disponibles: el model valencià posa a disposició més de 100 actius públics detallats, incloent infraestructures, espais urbans i dades. Altres models solen basar-se en infraestructures puntuals o genèriques.
-
Governança: aposta pel model d’hèlix quàdruple, que integra l’administració pública, el sector privat, l’acadèmia i la ciutadania. En altres casos, la governança sol ser bilateral o, com a molt, tripartida.
-
Freqüència: en lloc de fer crides puntuals, el sandbox valencià funciona com una convocatòria oberta i estable, amb processos de selecció contínua.
La diferència clau està en el grau d’institucionalització: València no ha posat en marxa un programa temporal, sinó una estructura permanent per a experimentar solucions urbanes en condicions reals.
Qui hi pot participar?
El Sandbox Urbà està obert a una àmplia tipologia d’agents:
-
Startups i pimes amb productes llestos per a validar.
-
Empreses consolidades que vulguen provar noves línies de servei o producte.
-
Universitats i centres tecnològics amb prototips funcionals.
-
Organitzacions ciutadanes amb propostes d’innovació social.
-
Projectes col·laboratius entre diverses entitats.
No hi ha un únic sector destinatari: des de mobilitat fins a sostenibilitat, des de robòtica fins a anàlisi predictiva, des de IA aplicada fins a gestió de l’espai públic. L’important és que la proposta tinga una base tecnològica, genere valor per al conjunt de la ciutat i estiga preparada per a executar-se en condicions reals.
Conclusió
El Sandbox Urbà de València representa un canvi d’enfocament: passar de les proves de concepte en laboratori a les validacions reals en entorn urbà. És una aposta per integrar la innovació tecnològica en la vida de la ciutat d’una manera oberta, controlada i col·laborativa.
Per a aquells que treballem en solucions tecnològiques orientades a resoldre problemes reals —ja siga en la indústria, la logística, la sostenibilitat o la gestió pública—, este tipus d’iniciatives no només obrin noves possibilitats, sinó que marquen el camí de com hauria de ser la innovació útil: basada en dades, arrelada en la realitat i connectada amb la ciutadania.
Si este model es manté fidel als seus principis —obertura tecnològica, retorn social, ètica en l’ús de les dades i implicació ciutadana real—, pot esdevenir una referència no sols per a València, sinó per a moltes altres ciutats que volen innovar sense perdre de vista el que és públic.
Vols estar al dia sobre innovació, intel·ligència artificial i tecnologia aplicada?
Segueix el nostre blog, subscriu-te al butlletí de WonderBits «IA en focus industrial» o connecta amb nosaltres a LinkedIn per descobrir com es transforma el món, dada a dada.